Sant Fruitós de Bages i Sant Benet

"Passats els dos castells, a tres dies de camí, pel caminoi dels codonyers i el prat de les Avellanes, trobaràs el monestir de Sant Fruitós"(pàg.20)

 

El monestir

"El monestir era un conjunt d'edificis de color terrós encerclats per una muralla que alçava com un home i mig. Fora muralles i davant la portalada de l'església hi havia una escalinata i una placeta i tot de cases senzilles al voltant. El campanar i les torres semblava que toquessin el cel perquè el monestir quedava encimbellat sobre un turó verd de boscatge, i un riu tranquil i net el voltava i en feia gairebé una illa." (p.86)

 

Llegendes i curiositats animals

"Tota la gent de la contrada considerava que el Cavall Florit devia portar algun senyal misteriós" (p.55)

"El colom de sang era el senyal per començar la lluita contra els partidaris 

del rei En Jaume (...) deu ser un dels molts missatges 

que amics i enemics es trameten" (p.88-89)

Altres personatges dels camins

 En Roc el Destraler, lladre de camins:

"Jo sóc un lladre de bona jeia..." (p.33)

En rasclet, el bruixot:

"Jo estudio les propietats de les plantes i dels animals

 i utilitzo aquests coneixements per curar ferides, distreure'm una mica 

i riure'm dels poderosos" (p.49)

 El clergue vagabund:

"Jo acudeixo a totes les festes i saraus! (...) Jo, quan faig versos, 

bec bon vi (...) amb aquest vi, neixen abundosos els poemes." (p.77 i 78) 

*Els goliards eren clergues indisciplinats que vivien al marge de les lleis de l'església. Componien poemes en llatí sobre la natura, el vi o l'amor...

Paisatge animal

Puput

Verdum

Canari

Cadernera

Passerell

Paisatge vegetal

Codonyer

codony

Avellaner

  Avellana 

 Alzina

Gla

Boix grèvol o coscoll

 fruit del grèvol

 Faigs

Fruits del faig

 Arç blanc

Fruit de l'arç

Romaguera o esbarzer

móra

ortigues

Tolosa

Dos castells

Rocablanca i Rocabruna

Aprenent de trobador

"Acaba d'aprendre bé el nostre art, i si no puc, compon un sirventés contra aquest mal llamp de bandoler..."

Sirventés Gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més important de la lírica provençal trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica, l'atac violent i la difusió d'ideologies religioses, polítiques i literàries.

Predominant-hi el contingut i essent molt necessària la seva ràpida composició i difusió, el sirventès sol prendre l'estrofisme, les rimes i la melodia d'una cançó amorosa preexistent que frueixi d'una certa popularitat. (enciclopèdia.cat)

Instruments de joglars

"M'ajudaves, aprenies a tocar el llaüt, el rabel, la flauta i tots els instruments que podíem trobar; ens divertíem fent cançons noves..."

• L'arpa
• Les flautes
• El llaüt
• L'orgue portatiu
• El rebec
• El saltiri
• La viola de roda
• La cornamusa
• El sacabutx
• La xeremia
• El tambor 
• La pandereta
• La darbuka  
• El riq
  
  
  
  
  COM SONAVEN:
  

·  Àlbum d'instruments

·  Material pedagògic

Aprenent de joglar

"perquè som uns joglars de boca i de rabell, i rodem pels camins una mica a l'atzar, sense llar, sense amos, sense terra... Ara sóc un joglar entre ciutadans, sortim per places i mercats, per tavernes i tafureries, però abans anava per corts de reis i gentils barons... 

 ... la nostra missió era cantar les lloances del nostre rei infant En Jaume, i preparar el poble per al tron"

Oficis dels camins

 

JOGLAR, JOGLARESSA: Persona que anava per les corts, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs.

TROBADOR, TROBADORA: Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.


ACRÒBATA: persona que fa exercicis d’habilitat física, espectaculars per llur dificultat i risc

MIM: actor especialitzat en representacions on imita personatges, explica una història o descriu una situació a base de gestos i sons, però sense paraules.

SALTIMBANQUI: Persona que es guanya la vida fent exercicis d’acrobàcia i de força pels carrers i les places.


ESCAMOTEJADOR: persona que fa desaparèixer (alguna cosa) als ulls d’algú sense que s’aperceba de com ha estat fet. Il·lusionista, mag.

GARLAIRE: inclinat a parlar, xerraire

FAQUIR: Artista especialitzat en demostracions d’insensibilitat física.

ENSINISTRADOR D'ANIMALS: Els "orsalhèrs" eren homes que passejaven els óssos al Pirineu, especialment a Occitània. Els exhibien i feien demostracions.

ESCARNIDOR: imitador d'accions, maneres, veus...

Personatges dels camins

El Cec de Cabrera: home d'una ciquantena d'anys, alt i bru, vestit sempre de negre, amb llarga cabellera i fosca barba espessa. Era un joglar que cantava els romanços (narracions en vers) que componien els trobadors, acompanyat d'un llaüt i cobrava la voluntat al públic. El van fer cec els francesos invasors per no delatar l'amagatall de dos infants, fill l'un del vescomte de Carcassona i l'altre del trobador Aicart de Carcassona.

L'Ocell de Foc: joglaret d'onze anys, era el més jove de la colla i feia de pigall (xiquet que acompanyava un cec). Tenia els cabells clars i la cara pigada.

L'Escarnidor d'Ocells: sabia imitar el cant de més de trenta classes d'ocells. La gent quedava embabaiada amb el seu noble art. Només feia un any que acompanyava la colla. Era prim i malairós. Portava bigoti ros i barba punxeguda. Vestia camisa groga i calces carmesines, gaiades de blanc, l'espasa cenyida i al cap un bonet de grana amb un fermall de color d'or.

La Soldadera: la joglaressa Matilde, amb faldilles de color vermell i el cap ple de flors, tocava la pandereta, cantava i ballava.El nom li venia de cobrar una soldada (un sou, un salari) per cantar i ballar.

El Cavaller Salvatge: alt i forçut, amb un vestit morat i capell de plomes virolades, feia ballar l'ós de l'Infern, animal robat als moros. Abans havia fet ballar un cavall blanc fins que es va morir d'esgotament.

Els camins

L'Ocell de Foc II

Clica sobre la imatge i interactua

L'Ocell de Foc (I)

el llibre del mes

tasta'n quatre ratlles

tot un personatge

no perdis el fil

el joc