dissabte, 29 de setembre del 2012

Aprenent de trobador

"Acaba d'aprendre bé el nostre art, i si no puc, compon un sirventés contra aquest mal llamp de bandoler..."

Sirventés Gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més important de la lírica provençal trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica, l'atac violent i la difusió d'ideologies religioses, polítiques i literàries.

Predominant-hi el contingut i essent molt necessària la seva ràpida composició i difusió, el sirventès sol prendre l'estrofisme, les rimes i la melodia d'una cançó amorosa preexistent que frueixi d'una certa popularitat. (enciclopèdia.cat)

divendres, 28 de setembre del 2012

Instruments de joglars

"M'ajudaves, aprenies a tocar el llaüt, el rabel, la flauta i tots els instruments que podíem trobar; ens divertíem fent cançons noves..."











dijous, 27 de setembre del 2012

Aprenent de joglar

"perquè som uns joglars de boca i de rabell, i rodem pels camins una mica a l'atzar, sense llar, sense amos, sense terra... Ara sóc un joglar entre ciutadans, sortim per places i mercats, per tavernes i tafureries, però abans anava per corts de reis i gentils barons... 
 ... la nostra missió era cantar les lloances del nostre rei infant En Jaume, i preparar el poble per al tron"

dimecres, 26 de setembre del 2012

Oficis dels camins

 


JOGLAR, JOGLARESSA: Persona que anava per les corts, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs.

TROBADOR, TROBADORA: Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.


ACRÒBATA: persona que fa exercicis d’habilitat física, espectaculars per llur dificultat i risc

MIM: actor especialitzat en representacions on imita personatges, explica una història o descriu una situació a base de gestos i sons, però sense paraules.

SALTIMBANQUI: Persona que es guanya la vida fent exercicis d’acrobàcia i de força pels carrers i les places.


ESCAMOTEJADOR: persona que fa desaparèixer (alguna cosa) als ulls d’algú sense que s’aperceba de com ha estat fet. Il·lusionista, mag.

GARLAIRE: inclinat a parlar, xerraire

FAQUIR: Artista especialitzat en demostracions d’insensibilitat física.

ENSINISTRADOR D'ANIMALS: Els "orsalhèrs" eren homes que passejaven els óssos al Pirineu, especialment a Occitània. Els exhibien i feien demostracions.

ESCARNIDOR: imitador d'accions, maneres, veus...

dimarts, 25 de setembre del 2012

Personatges dels camins



El Cec de Cabrera: home d'una ciquantena d'anys, alt i bru, vestit sempre de negre, amb llarga cabellera i fosca barba espessa. Era un joglar que cantava els romanços (narracions en vers) que componien els trobadors, acompanyat d'un llaüt i cobrava la voluntat al públic. El van fer cec els francesos invasors per no delatar l'amagatall de dos infants, fill l'un del vescomte de Carcassona i l'altre del trobador Aicart de Carcassona.

L'Ocell de Foc: joglaret d'onze anys, era el més jove de la colla i feia de pigall (xiquet que acompanyava un cec). Tenia els cabells clars i la cara pigada.

L'Escarnidor d'Ocells: sabia imitar el cant de més de trenta classes d'ocells. La gent quedava embabaiada amb el seu noble art. Només feia un any que acompanyava la colla. Era prim i malairós. Portava bigoti ros i barba punxeguda. Vestia camisa groga i calces carmesines, gaiades de blanc, l'espasa cenyida i al cap un bonet de grana amb un fermall de color d'or.

La Soldadera: la joglaressa Matilde, amb faldilles de color vermell i el cap ple de flors, tocava la pandereta, cantava i ballava.El nom li venia de cobrar una soldada (un sou, un salari) per cantar i ballar.

El Cavaller Salvatge: alt i forçut, amb un vestit morat i capell de plomes virolades, feia ballar l'ós de l'Infern, animal robat als moros. Abans havia fet ballar un cavall blanc fins que es va morir d'esgotament.

divendres, 21 de setembre del 2012

Caceres del tresor


Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web, de les quals es pot extreure o inferir les respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. En aquest text s'explica què és una cacera del tresor, les seves potencialitats didàtiques, on trobar les caceres ja preparades a Internet i com preparar-les nosaltres mateixos, en funció dels nostres objectius curriculars.
 Una “cacera del tresor” (en anglès “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge Hunt”, ja que de les tres formes se la coneix) és una de les estructures d'activitat didàctica més populars entre els docents que utilitzen la Internet en les seves classes. En essència, una cacera del tresor és una hola de treball o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i una llista de pàgines web en les quals els alumnes busquen les respostes. Al final s'acostuma incloure la “gran pregunta”, la resposta no apareix directament en les pàgines web visitades i que exigeix integrar i valorar allò après durant la recerca. Les caceres del tresor són estratègies útils per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en particular.
Tret d'un article d'en Jordi Adell
Centre d’Educació i Noves Tecnologies
Universitat Jaume I